Joan-Lluís Lluís signa, amb 'Balla amb Babel', un manifest en contra de la imposició d'un monolingüisme d’Estat
Víctor Bargiela / @VictorBargiela
Escriure en català des de la Catalunya Nord és, malauradament, una llança clara i políticament posicionada a favor de la diversitat lingüística i en defensa de les llengües minoritzades com el català, que viu una situació ben trista més enllà dels Pirineus. A més d’això, Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) deixa entreveure les seves preocupacions entorn la diversitat lingüística a les seves novel·les i fa palès el seu compromís lingüístic en els seus assajos. Si a Els invisibles (L’Avenç) hi narrava detalladament la seva autobiografia lingüística com a catalanoparlant nascut al Rosselló, a Balla amb Babel (Fragmenta) trobem un manifest contra l’absolutisme lingüístic.
En un text breu, fresc i amè, Joan-Lluís Lluís erigeix un manifest de defensa a la diversitat lingüística ferm i persuasiu. Balla amb Babel tracta d’explorar la necessitat que han sentit els diferents pobles per jerarquitzar les llengües i, evidentment, sovint posicionar la que els és pròpia a dalt de tot de la jerarquia. Amb una panoràmica global i el català al centre, Joan-Lluís Lluís pren com a punt de partida el Report sobre la necessitat i els mitjans d’anihilar els patuesos i d’universalitzar l’ús de la llengua francesa que es va dictar a l’Estat francès el segle XVIII com a possible primer intent en la història de la humanitat de «racionalitzar l’extermini de les llengües», és a dir, un dels casos més paradigmàtics de «lingüicidi d’Estat.»
Foto: © Victor P. de Obanos (Grup 62).
Joan-Lluís Lluís recorre la història de l’absolutisme lingüístic partint de l’Antic Testament, on es troben diversos fragments que fan referència a qüestions lingüístiques (entre els quals també hi ha l’episodi de la Torre de Babel). L’autor compara els textos bíblics amb les seves traduccions, lectures i interpretacions posteriors i ressegueix el debat historiogràfic que es va generar al voltant d’una de les grans preguntes que ha captivat els lingüistes durant segles: «¿en quina llengua parlava Déu?»
Complementa aquestes lectures amb d’altres textos sagrats, com el Llibre de Mormó o l’Alcorà. Aquest rerefons bíblic porta l’autor a reflexionar sobre l’afany d’absolutisme lingüístic a través de tres exemples canònics que comparteixen moltes similituds però que presenten suficients diferències com per a fer interessant l’anàlisi de cada cas: França, Espanya i Turquia.
Balla amb Babel és un text breu, però ple de profunditat, que ofereix una reflexió sobre la necessitat de preservar la diversitat lingüístic. Joan-Lluís Lluís combina història, teologia i lingüística per oferir una anàlisi amb arguments nous que ens permeten conèixer com s’han desenvolupat al llarg dels segles les idees que han arribat als nostres dies i que fan que la diversitat lingüística estigui greument amenaçada actualment. I és que fins i tot l’arameu, la llengua en què parlava Jesús, està considerada com a llengua en perill d’extinció.
L'autor publica la novel·la 'Mil ojos esconde la noche', on un falangista mira d'apropar els…
A la novel·la 'El ruido de las llaves', Philippe Claudel narra la seva experiència com…
'Indigno de ser humano', d'Osamu Dazai, és el retrat d'un home inadaptat, ple de vicis,…
L'autora publica 'Escrit en un tovalló de bar i altres poemes', recull de tres poemaris…
'Mala estrella' és una novel·la de Julia Viejo protagonitzada per una noia filla d'un pare…
Veus entregades, escena convincent i direcció d’impacte de Patrick Summers per a 'Adriana Lecouvreur' de…