Víctor Bargiela / @VictorBargiela
Recentment, he pogut gaudir d’un concert acústic de la cantant basca Izaro (Mallabia, 1993) on va presentar el seu nou àlbum d’estudi: Cerodenero. Els seus discos Om (2016), Eason (2018) i Limones en invierno (2020) han aconseguit projectar la marca d’Izaro a escala internacional, amb cançons en basc i castellà i concerts arreu d’Europa i d’Amèrica Llatina. El 2022 va llençar Limones de oro, una edició especial amb del seu tercer treball farcit de col·laboracions amb artistes de reconeguda trajectòria com Amaral, Mikel Urdangarin, Xoel López o Rozalén.
Ara, l’artista torna a mirar cap endins per presentar-nos un projecte més introspectiu. A Cerodenero, Izaro ens explica el seu camí per enfrontar-se a ella mateixa i a tot el soroll que li havia anat generant la seva trajectòria musical, reflectit en la seva salut mental. Izaro es proposa transitar la dura pujada que li permeti combatre aquest malestar i ens la canta durant les primeres vuit cançons de l’àlbum, on ens confessa les seves debilitats i ens presenta diversos remeis, fins que arriba al cim, on s’adona que «el món no és un bon lloc.» Finalment, en la baixada, ens resa un mantra que ajuda a relativitzar-ho tot: «totes les hores que queden passaran.»
Izaro enganxa a través dels seus ritmes tranquils i d’una música que s’exerceix com a activitat terapèutica per aconseguir treure els sentiments enfora. S’arrisca musicalment amb components electrònics que no hi eren als àlbums anteriors, però que encaixen genial per obtenir crear aquesta atmosfera hivernal que li és tan característica. La música passa de l’electrònica a moments més acústics i fins i tot un parell d’escenes simfòniques que fan enlairar la seva veu cap a nous aires.
En l’àmbit personal, l’artista enamora el públic amb la seva autenticitat. Al concert es va mostrar transparent en el contingut de la seva música i es va apropar als seus seguidors amb l’explicació del rerefons de les lletres. No va perdre l’oportunitat de reivindicar el seu lloc al món com a dona basca regalant-nos un bertso i agraint que el públic hagués volgut entendre la seva música tot i l’esforç addicional d’haver de sentir-la en una altra llengua. Izaro fa d’amplificador de la cultura basca al món amb gràcia, senzillesa i una música sincera i encisadora.
